PilotaVeu


Valerià Benetó

Valerià Benetó


Dimarts, 28.11.2017 10:45h

Fer nou deu


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)
carregant Carregant


Document de l'Arxiu Municipal de Castelló - Valerià Benetó




Etiquetes
Castello de la Ribera
Encara no fa un any que vaig presentar en aquesta mateixa publicació un treballet de temàtica esportiva que vaig pensar que podia ser ben interessant, no solament per allò que contava sinó perquè presentava diversos aspectes susceptibles d’un estudi més detallat. Ara vos demane de nou un poc de temps i d’atenció i tinc la satisfacció de compartir amb vosaltres —que sabeu valorar i gaudir d’aquestes troballes— un document que he trobat a l’Arxiu Municipal de Castelló de la Ribera (H-1/2) que hui —sí, hui 28 de novembre—complix 400 anys.
 
 
«...per què fer nou deu...» (*)
 
Era la tardor de l’any 17, del 1617. Ja devia fer fred, perquè llavors es vivia una petita època glacial, com així ho corroboren les cròniques i els innumerables negocis que es feien amb la neu quan solia caure a cotes més baixes. Era un dia faener, el dia 27 de novembre, i aquell dia el veí del lloc d’Alberic Joan Gonzàlez matinejà per a no faltar a un compromís amb la justícia a la vila veïna de Castelló. Havia de comparéixer a un acte de «jure i declare» en el qual volia fer valer els seus drets, uns deutes, un recent i l’altre arrossegat des de feia anys per uns dels néts de l’insigne Pere Calp, el Joan i el Miquel .
 
És precisament el deute recent d’aquest últim el que ens porta ací, però el tractarem més avant, ja que un nerviós Joan Gonzàlez, més carregat que mai de raó amb la seua egua del ramal, passà el Xúquer per la barca d'Alcosser i, una vegada en terme de Castelló, només havia de continuar pel camí de la Barca. Després de franquejar el portal de Santa Bàrbara va observar els casalots del carrer del Pedró, l’Ermita, el Convent, el forn del Pedró... Ja a la plaça de l’Om, advertí que davant de la Casa de la Vila els jurats i els ministres s’afanyaven a entrar a la Cort. Allí dins els esperava la caloreta de les copes de brases que el porter els havia preparat. En arribar lligà l’egua a una reixa de l’edifici, justament la que donava a la presó. En entrar saludà l’escrivà de la sala, un notari jove que, de moment, tenia poca clientela i de qui deien que tocava l’orgue a l’església. Però no veia els Calp i continuava nerviós perquè no s’ho explicava. A l’instant aparegué Joan Calp; es van saludar correctament. La impressió que es va endur Gonzàlez confirmava el que es deia per ahí dels Calp: anaven a menys, volien viure com els seus pares i avis, i això no podia ser; s’haurien de fer ja a la idea de treballar.
 
— I el teu germà Miquel, que no vindrà? 
— Diu que faces el que vullgues, però que ell ací no ve, i que la sort va i ve... Que, total, és qüestió d’un poc de paciència.
 
Ara sí que estava nerviós. L’assumpte amb Joan el tenia clar, ja que ho tenia escrit en un albarà fet i firmat per l’antic mestre d’escola Pedro de Bardaxim amb data de quatre de novembre de 1611, però el Calp no semblava voler posar-li fi al deute.
 
El verguer cridà els dos jóvens de viva veu. En entrar es posaren drets davant de les cadires de repòs dels jurats. El justícia, al bell mig, començà donant la paraula al compareixent, que va fer un jurament sobre uns evangelis que estaven damunt de la taula de l’escrivà. Començà a relatar i tan ben assessorat venia el González que acabà aconseguint que Joan Calp reconeguera públicament el seu deute i «tot lo dit i al·legat per González» [sic]. Ara era l’hora d’actuar la justícia, era el moment de dictar la sentència: «[...] proveint que dit Calp pague els 36 reals castellans infradits». En escoltar la sentència pensà que la dita era ben verdadera: «Llaurador ressagat, mai ix d’empenyat».
 
A pesar d’estar satisfet, no estava tranquil. Miquel, evidentment, no es presentaria: mai no s’havia pres seriosament que el portaria davant de la justícia. González demana un recés i parla amb l’escrivà de la Cort del justícia per l'absència de l’acusat. Res has de témer, li diu, continues sota jurament per a dir el que vullges i, si l’altra part no acudix, igual es pot tramitar el cas. I així, amb l’absència de Miquel Calp, Joan Gonzàlez s’aclama a la Cort i diu «que tenia citat per a la present hora Miquel Calp per ço que li devia 38 reals castellans que ha perdut a joch de pilota que es corregué dia 11». El cap del justícia fa un moviment afirmatiu, no dubta, es un deute de joc, no es pot permetre que’l jugues els diners sense tenir-los, i en seguida l’escrivà, en llatí, posà en paper la decisió corresponent, seguida de la sentència definitiva en valencià: «admissa est quo admissa fuit protes sum» (admesa és, com admesa fou la declaració), «Sia manat al dit Miquel Calp, que dins de 6 dies pague dita quantitat eo vinga a dir per què fer nou deu» (**)
 
El Calp no es va presentar en el termini indicat per a recórrer la decisió, per tant sabem que va complir i pagà; però qui pagà el deute va ser el seu tio. Mai sabrem si el notari o el rector, però 38 reials castellans es una quantitat molt important, són molts diners per a perdre’ls al joc; però com diu la nostra dita:
 
“A la butxaca del jugador no li poses lligador”

(*)   (**)Transcripció literal del text original, correctament hauria de ser:  “...eo vinga a dir per qué no ho deu fer.”

La troballa de Valerià a l'Arxiu Municipal de Castelló. FOTO: Valerià Benetó

Valerià Benetó Ferrando

Lectures 1208 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaVeu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Agenda

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


FACEBOOK

publicitat


Entrevista

GALERIA PILOTAVEU

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota