PilotaVeu


David Mas

David Mas


Dimarts, 17.10.2017 09:45h

Sella contra la Muntanya: història d'una rivalitat eterna


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)
carregant Carregant


Partida en Penàguila a principis de segle XX
© Vila Reial de Penàguila




Etiquetes
Penaguila, Sella
Costals, Bessonet, els germans Ferrerets, el tio Sapena, Veneno… A molta gent de hui en dia potser no li sonen de res aquests noms. Són alguns dels millors jugadors de pilota de Penàguila, que durant anys van competir amb Sella i altres pobles de la Muntanya per ser els dominadors de les partides i els desafiaments de Perxa.

Ens conta José Pérez (Pepito “El Llop”) que el tio Veneno el vell destacà per “caçar” molts diners per a les apostes. Eren duros de plata i els portava en un mocador “d'herbes” de quatre pics. En paraules literals de Pepito, que era testimoni d’aquelles partides, “venien a per la pell de Sella i a pels diners”. A Sella no tots es podien permetre jugar-se el sou ni els diners. Podem destacar a Miquel el Ferrer com a jugador. Tampoc es quedava enrere a l’hora d’apostar. Podia haver partides que “copava” totes les travesses.

A finals dels anys 40 i principis dels 50 podem destacar a Sella els jugadors Àngel de Mari Carmen, Juanito Pereroc, el Surdo o a Pepe Luis Lagràn, entre d’altres. Les partides més importants es disputaven a la plaça Major, ja en aquells moments considerada una de les “catedrals” de la Perxa. Els grans desafiaments contra els pobles de la Muntanya solien ser d’estiu cap avant. Sempre es jugaven en diumenge de vesprada i algunes duraven dos dies per disputar-se “a jocs correguts”. Si la partida s’havia d’acabar un dilluns, els jugadors no anaven a la faena. Alguns s’ho podien permetre perquè eren fills de llauradors de classe mitjana. Realment era poc comú veure jugadors fills de jornalers, ja que econòmicament no s’ho podien permetre.

També cal dir que algunes ocasions els jugadors de Sella tenien la percepció que els de Penàguila venien en “pla” prepotent. Eixe era el cas dels moliners de Penàguila, Tonico i el Rei. Imaginem que si preguntarem als rivals, podrien pensar el mateix dels de Sella... coses de la rivalitat.
 

Plaça Major de Sella. Foto: CPV Sella

En aquelles partides, la plaça s’omplia de gom a gom. Cadires del Casino, cadires portades de casa, cadires de les cases particulars dels veïns que les deixaven. Una de les cases d’on més cadires es treien era de casa del tio Gregori Agulló. Sella era i és un poble que acollia amb fervor els jugadors. Era tot un luxe que aquests es pogueren allotjar en les cases particulars. Eixe dia treien mantells nous, menjars especials, coberteria més bonica, de matí el millor herber (Monreal), anís amb cireretes… tindre en casa eixos “cavallers” era tot un orgull i motiu de satisfacció. Els habitants de Sella irradiaven aquells dies respecte i fervor cap als seus ídols esportius. La pilota ha sigut i és “una cosa religiosa” al poble de Sella.

No sols amb Penàguila hi ha hagut una gran rivalitat. Què dir de pobles com Alcoleja (Antoniet, que el llogaven també per a restar a Llargues a les partides de festes. I als 80 i 90 amb el Terrible, el Mestre, el Tendre, o el jove Vicentet), de Benasau (Saoro, Cèsar, Nando d’Ares), de Balones (amb un feridor que “feia por”), de Gorga (els germans Carteros), de Benillup o de Benifallim.

Menció especial mereix una partida jugada en Balones per part de Fermin, Miguel, Luis, Nando i Adolfo contra Fredi i Perele (professionals), amb triomf per als de Sella.

Durant gran part del segle XX la rivalitat era en les partides de festes o desafiaments, que eren prou habituals. Amb l’arribada de la Federació de Pilota la rivalitat ha estat durant la disputa de les Lligues de Perxa. Sense oblidar també les partides de Festes.

Les últimes generacions de jugadors de Sella també han “palpat” eixa rivalitat. Rivalitat que sempre ha estat sana i esportiva. I que esperem que es puga mantenir durant anys. És cert que la minva de població d’alguns pobles la fa perillar. Però, com ja hem dit, eixa “rivalitat” (sempre ben entesa…) serà eterna.
 

Partida de llargues a Sella. Foto: CPV Sella

     David Mas Català

Lectures 443 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaVeu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Agenda

  • 19.11.2017 10:30h
    Raspall / Xàbia
    1ª Partida: 
    Lliga local 
    2ª Partida:
    Vicent i Diego contra Joan i Tolet 
  • 19.11.2017 16:30h
    Raspall / Bellreguard
    1ª Partida: 
    Escoto i Jorge contra Dani i Ricardet II 
    2ª Partida: 
    Guille i Josep contra Moncho i Tonet IV 

  • 19.11.2017 17:00h
    Escala i Corda / Benissa
    Partida única: 
    Soro III i Hèctor contra Francès, Nacho i Tomàs II 

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


FACEBOOK

publicitat


Entrevista

"A Colòmbia portem un equip molt compensat i optem a guanyar-ho tot"

Pasqual Pigat II Entrenador de la selecció valenciana

GALERIA PILOTAVEU

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota