PilotaVeu


Víctor Agulló

Víctor Agulló


Dimecres, 14.6.2017 10:15h

Campanar: per a quan una instal·lació pública de pilota a la ciutat de València?


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vots)
carregant Carregant


Un carrer de Campanar en què es jugava a la pilota en 1984.
© CPV Socarrades




Etiquetes
12horesdecampanar, Campanar, CPV Socarrades, Valencia
Campanar va tornar a l’actualitat de la pilota fa dues setmanes enrere amb l’organització, amb notable èxit, per part del recentment creat CPV Socarrades, d’un campionat obert a tots els públics: Les Galotxetes de Campanar. Farà ara un lustre, un grup d’entusiastes, entre els quals trobem a Xarli, Kontre o Xema, va reprendre la flama del joc al poble i no han parat de promoure la pilota des de diferents vessants: alguns es van traure el curs de monitor de la FPV i també participen en competicions de galotxa, frontó i raspall o han organitzat tallers i activitats per als més menuts. La seua premissa és el foment de l’activitat física i de la cultura des d’una òptica lúdica i popular, seguint sempre els estàndards d’alguns dels països més avançats en esta matèria, com és el cas dels escandinaus.

Cal no oblidar que la relació de Campanar amb la pilota ve de lluny i fins als anys 80 del segle passat va ser el principal focus de la pilota al cap i casal, per davant fins i tot d’altres enclavaments com ara Borbotó, Benifaraig, Massarrojos, Benimàmet o Carpesa. Un il·lustre marxador local, Luís Bartual, ens desvelava alguns dels secrets de la pilota a Campanar: «Abans de 1915 ja es jugava al carrer de la séquia de Mestalla. En aquell temps jugaven Tolo, Paco el Tort, el Bulo i Vinagrero. Però la millor fornada de pilotaris que vam tindre mai va ser la de 1930, que estava formada per Luis el Campanero, Balaguer, Nicolaset, Rochet, Peret, Ernesto, Cocot, Cordells... la llista era interminable». Cal remarcar igualment que pels seus carrers van passar alguns dels millors jugadors de l’època, la majoria dels quals provenien de la Marina Alta: Penya de Benimeli, el Pardalí i el Blanco d’Orba, Ripo de Sanet i els Negrals o Llana de Murla.

Un altre destacat aficionat, Vicent Salavert, un dels veïns més vells de Campanar, recordava fa uns anys com la pilota era tota una tradició al poble i es jugava habitualment els diumenges. «Antigament es jugava al carrer de la Mare de Déu de Campanar, a pujar i baixar. Els jugadors es vestien al bar El Cafetí «Gallera». Ací al poble hem tingut tres molt bons jugadors com són el Llauraoret, que era republicà i va aprendre a jugar a pilota en la presó, Eduardo o el Xiquet de Campanar i el Minyó. Després de Guerra també hi hagué dos bons jugadors com ara Paco el Torn i Rogui, este darrer era la banca que més treia. Tot el poble es donava cita en el carrer de la pilota, era la principal distracció que teníem, la pilota era una festa. Actuaven com a marxadors el Tio Pepe Vinagre i Conill».

En temps més recents cal dir que Rafa Guillot va ser l’alma mater de la pilota a Campanar. De fet, tant era el seu grau d’implicació així com la seua estima pel nostre esport que la Federació, llavors presidida per Víctor Iñúrria, el va designar com a marxador oficial en la Olimpíada Cultural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on la pilota valenciana va estar present com a esport d’exhibició. Des de principis dels anys 80 i gràcies també a la iniciativa de dos entusiastes locals, Rafaelín i Carlos Esteban, així com del mític Rovellet, es va fundar un club que va destacar en les competicions de llargues i galotxa. De fet, el mateix Rovellet va formar part de l’equip junt amb el seu fill, Alzina, Carlos, Rafa García o figures de l’escala i corda incipients com ara Grau, Solaz, Castilla, Serrano o Tino. Per a conéixer més detalls de tots aquests fets es pot consultar el capítol Pilota Valenciana del llibre València capital europea del deporte. Una visió històrica de l’esport popular valencià (1868-2011) del Servei de Publicacions de l’Ajuntament de València. Amb tot i malgrat els èxits aconseguits, el club va desaparéixer fonamentalment per falta de relleu generacional. També va afectar el fet que es paralitzara la construcció d’una instal·lació específica per a la pràctica de la pilota, un succés que es va avortar pel canvi polític que va viure la ciutat el 1991. No seria ja el moment de revertir aquesta situació?
 

Rafa Guillot i Genovés a Barcelona, durant els Jocs Olímpics del 92, a la plaça del Diamant. Foto: Rafa Guillot.

         Víctor Agulló

Lectures 1793 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaVeu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Agenda

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


FACEBOOK

publicitat


Entrevista

GALERIA PILOTAVEU

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota