PilotaVeu


Dimecres, 2.8.2017 14:30h

Emilio i Antonio Simarro Artesans de pilotes de badana

Emilio i Antonio Simarro: 'Fem pilotes de badana per afició'


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vots)
carregant Carregant


Emilio Simarro, artesà de pilotes de badana
© Ulisses Ortiz




Etiquetes
artesans, Silla
Tot i que la pilota més emblemàtica del nostre esport és la de vaqueta, amb la de badana han començat a jugar tots els pilotaris. Esta pilota, feta amb llana i pell de boví, és la típica per a la iniciació i per a les modalitats a ratlles. Per a l'elaboració d'esta pilota, Emilio Simarro és un dels mestres més coneguts i amb més trajectòria. Tant ell com el seu fill van arribar a València a finals dels anys 60 de Casasimarro (Conca), on ja hi havia certa afició a la pilota a mà, concretament al frontó. El pare, amb 93 anys, encara fa pilotes amb les seues mans de la manera més artesanal possible. Per a ell suposa un entreteniment i quasi una addicció. Tant és així, que durant l'hora que va durar l'entrevista va començar i acabar una pilota de badana.

Ricard Sentandreu i Ulisses Ortiz / Silla.

Quin material feu? 

Emilio (pare): Pilotes de badana, de màdel i clauers. Guants també n'he fet per jugar a la pilota, però ara diuen que no en gasten.
Antonio (fill): Al 92 va començar a fer estes pilotes de badana de 45 mm, 50 a tot estirar. Habitualment és el que ell fa.

Com es comença a fer una pilota?
E: Primer emboliquem el nucli, una piloteta de goma, amb llana. Després marquem la pell de boví i la retallem.
A: Això normalment cal fer-ho amb un encuny, perquè isca unificat. Però ell sol fer-ho així (a mà alçada) per entretenir-se.
 

Antonio (esquerra) i Emilio (dreta) Simarro. Foto: Ulisses Ortiz

Quan vas començar a fer estes pilotes?
E: En temps de guerra, quan tindria jo 11 o 12 anys. Anava a les escombraries, i si veia una sabata o una bota li treia els cordons per fer les pilotes.
A: Això era a Casasimarro, perquè allà hi havia un frontó amb tres parets i es jugava a pilota a mà. Es jugava amb pilotes més grosses, semblants a les basques, tot i que tenien un so més de goma.

Vas començar per iniciativa pròpia?
E: Com no hi havia escola, ens dedicàvem al que hi havia per allà. Jo he treballat en una empresa de la pell, i encara ara em donen material. El meu cap va veure unes pilotes que vaig fer i em va demanar que li'n fera 100. Eren com unes pilotes anti-estrés, molt toves, i me les va pagar bé. Li van posar el segell d'Incusa.
A: Ell ha estat molt manyós per a tot. No fi, però molt manyós.

I a partir d'ahí vas començar a fer pilotes de seguit?
A: No, va començar al 92, quan vam començar a l'escola de pilota de Silla. Vam veure que les que portava la Federació no resistien prou i li vaig preguntar al meu pare si podria millorar-ho. Sense dubtar-ho va començar a fer-les i ara està col·laborant amb la pilota valenciana fent això, que és de molta qualitat.

 

Les mans dels artesans. Foto: Ulisses Ortiz

Ton pare cus tots els dies?
A: Sí, perquè si no sembla que li haja caigut la casa damunt, posa mala cara, com si li hagueren xafat els peus.

T'haguera agradat fer pilotes per als bascos?
E: No (riu). Jo m'he criat en el poble en temps de guerra i vaig moltes vegades. Fa quinze dies vaig estar allí. El que passa és que ja, de la meua edat, només en quedem 5 o 6. Els altres ja no els conec.
A: Allà (a Casasimarro) hi havia molta afició a la pilota, era pareguda a la basca. Feien tota la vesprada partides en què es jugaven un pernil, un corder... No hi havia tornejos com hi ha ací habitualment. S'ajuntaven i es jugaven a 41, al millor de tres partides. Eren unes pilotes que no botaven massa, eren tot goma. Per a fer el nucli utilitzaven les soles de sabates de crepé, ho fonien amb una cassola i amb un motlle feien el nucli, però n'hi havia poc de crepé.

I quan vau vindre a viure a Silla?
A: En el 67. Vam vindre a València en el 63 a buscar treball. Mon pare va vindre abans amb mon tio. Vam vindre a Rocafort a treballar quan encara no tenia 14 anys, en una fàbrica de guitarres. Els meus germans eren més menuts i estaven a casa. Primer anava en bicicleta des de Rocafort a treballar a Incusa, la fàbrica de pell que en aquell moment estava a Mislata. Els caps de setmana, quan no treballava, es buscava altres feines, com arreglar xalets: podar, tallar la gespa... i jo l'ajudava en el que podia. A Rocafort també hi havia un poc d'afició a la pilota, no massa. Després ja vam vindre a viure a Silla perquè l'empresa d'Incusa hi va vindre. En el 92, quan es va inaugurar el frontó i la canxa de galotxa, vam començar a fer les pilotes i també vaig estar de monitor.

Quan vau vindre a Silla, ja hi havia afició?
A: Sí, hi havia molta afició. Hi havia dos equips de galotxa, que ara, per desgràcia, no n'hi ha cap..., ara que tenim un carrer de galotxa que és preciós. Aquell carrer li l'hem d'agrair a la gent que va lluitar amb l'Ajuntament per tindre'l, però ara s'utilitza per a altres coses.


Antonio Simarro amb el nucli que fan servir per a fer la pilota de badana. Foto: Ulisses Ortiz

I l'escola, tampoc funciona?
A: L'escola la vaig haver de deixar fa 6 anys per una malaltia, i des de llavors ningú s'ha volgut fer càrrec de la pilota. Al frontó sí que hi ha activitat en estiu, que fan 7 o 8 partides i poc més.

Ací a Silla teniu els dos germans Jesús i Santi.
A: Sí, els vaig tindre jo, home! Jo pensava que només que eixira un professional de l'escola ja em quedava més que satisfet, i mira, n'han eixit dos, que són dels millors que hi ha.

Jesús i Santi van començar en l'escola on estaves tu?
A: Sí, jo els ensenyava el que sabia, perquè jo he aprés del que he anat practicant amb els amics. Jesús, que era molt menut, venia amb la raqueta de jugar a frontennis i jo li deia: Jesús, véns a jugar? I se n'anava corrent de la vergonya que li donava. Un dia es va decidir a provar la pilota valenciana. Son pare sabia que era bo, i jo només vore'l també em vaig adonar. Vam sol·licitar que Jesús entrara en l'escola de tecnificació i de seguida el van agarrar amb Paco Cabanes “Genovés” (bella persona). Amb 14 anys ja va debutar a Pelayo. La seua trajectòria ja la coneixeu.

I Santi?
A: També va començar amb mi. Jugava molt bé però era un poc gandulet. Em feia rabiar perquè jo volia que lluitara més, però ell no volia. En l'escola de tecnificació el van fer correr més i per això és el que és ara. Els dos germans són molt bones persones.


Els artesans s'han atrevit amb clauers i arracades. Foto: Ulisses Ortiz

Esteu al dia del món de la pilota?
A: Sí, seguisc prou a sovint el que poseu en PilotaVeu pel Facebook, però no anem massa als trinquets, perquè hem d'estar amb el iaio (Emilio).

Què creus que s'hauria de fer a Silla per a millorar la situació de la pilota?
A: Abans es jugava més en carrers més transitables, on ara amb tant de cotxe i tant d'establiment és més difícil perquè sembla que els moleste. A banda, als jugadors els molesta un poc arribar i que un cotxe es clave en el carrer, com ha passat alguna vegada. Al meu germà li va passar a Massalfassar, que es va haver d'asseure damunt del capot. Ara que tenim una canxa que està molt bé, no la utilitzem. Per a mi la clau està en els col·legis públics. D'ahí és d'on ha d'eixir el nostre esport.

I per als artesans, creus que hauria d'haver alguna ajuda?
A: Bé, jo no em queixe, perquè nosaltres açò ho fem per afició, més que res. Si fóra un poc egoista sí que crec que ens haurien d'ajudar, perquè tardant una hora a fer una pilota no es cobreixen els gastos. Ho fem per afició, no per altra cosa. La meua dona està farta, perquè he d'anar a buscar la llana, el nucli, el cuir... i al final pense que té raó. El que passa és que ho fem perquè ens agrada esta afició, i a més és autòctona.
 

Emilio Simarro durant l'entrevista. Foto: Ulisses Ortiz

Quan feien pilota a la tele ho seguíeu?
Sí.

I què penseu de les retransmissions de pilota?
A: Doncs que en fan poques. Només en vegem alguna en Mediterraneo, però poques.
E: L'altre dia vaig veure una partida i conec els pilotaris, però no sé com es diuen. Hi ha un de Massamagrell que pega unes manotades...

Heu jugat tota la vida?
A: Sí, pràcticament. Quan tenia 10 anys jugàvem a Casasimarro, que vivíem al costat del frontó. Ací, junt amb el meu germà, vam ser campions de segona divisió de frontó a mà en el 94 a Silla, que li vam guanyar a l'equip d'Ondara, on jugava un germà d'Antoni Albert.
 




Lectures 1109 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaVeu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Agenda

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


FACEBOOK

Opinions

publicitat


GALERIA PILOTAVEU

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota