PilotaVeu


Dimarts, 11.7.2017 09:00h

Burguera I i Burguera II Expilotaris

Burguera I: 'No em pareix bé que, tenint un trinquet entre l'escola i l'institut, no s'estudie ni es practique pilota'


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)
carregant Carregant


Burguera I, al seu bar, el Bar Torres.
© Aficionats a la Pilota de Bellreguard




Etiquetes
Aficionats a la Pilota de Bellreguard, Bellreguard, Burguera
Aficionats a la Pilota de Bellreguard / Bellreguard.

Entrevistem els dos expilotaris de Bellreguard, Burguera pare i fill, al bar Torres, negoci de la família. Este bar és un xicotet museu de la pilota on pengen diversos quadres dels nostres protagonistes i, a més, unes fotografies de diversos jugadors d’escala i corda. El Torres, a més, és un dels restaurants predilectes del poble en què destaquen els seus figatells. Amb una xarrada profitosa, els nostres protagonistes ens complauen en respondre les nostres preguntes.

- Com et definiries com a jugador? Què era allò que millor feies i que era el pitjor?
Burguera I: Jo era restet. L’any 1967 vaig començar a jugar alguna partida com a professional. Un periodista que va escriure un llibre relacionat amb la pilota va dir de mi que, en la meua millor època, podria haver jugat contra els millors resters, però em va durar poc, ja que em vaig lesionar el braç i vaig perdre molta qualitat. Em definiria com un jugador sense força però amb molts recursos tècnics, ja que em vaig criar al costat del trinquet i vaig poder practicar i veure molts bons jugadors.

Burguera II: Jo jugava de punter, tenia molt bona raspada, la tirava prompte dalt i sabia pegar la pilota molt bé en l’esquerra.
 
- Un contrincant que recordes per duresa. Un altre, per la seua cavallerositat. Un altre, per la seua intel·ligència.

Burguera I: Els més durs eren Malonda d’Oliva i Pellicer de Bellreguard i els més intel·ligents eren Batiste i Antonio la Granja.

Burguera II: Punxa era un jugador que li pegava molt fort i la definia molt bé. Era un rival molt dur. Enrique era un jugador molt intel·ligent perquè li sabia llevar molt bé la pilota al punter. Sergio d’Oliva era molt cavallerós, jugava sempre al màxim, encara que hi haguera poca propina. Era molt compromès.


Burguera II, durant l'entrevista. Foto: Aficionats a la Pilota de Bellreguard.
 
- Com definiries ton pare/el teu fill com a pilotari?
Burguera I: Com un bon aficionat que, malgrat jugar i guanyar alguns trofeus, ha sigut un jugador de segona. Jugava de punter, que és més difícil, i no ha estat a l’altura dels bons.

Burguera II: Tenia molt bones mans i era molt intel·ligent. No era un jugador fort però sí que tenia molta tècnica. Un dels seus forts era la treta i es defensava molt bé al rest.
 
- Recordes alguna anècdota o partida de ton pare/el teu fill que et sorprenguera en alguna cosa? Quina va ser i què sentires?
Burguera I: Sí, amb companyia de Punxa de Piles van guanyar un campionat. Eixa partida em va agradar, va despuntar molt. I, ara que no està ell, ho dic... Jo sempre li he dit que havia de millorar el colp a l’aire practicant amb la paret del trinquet, ja que un punter sense colp a l’aire perd molt, i es va ensenyar a última hora arran de veure partides per televisió d’escala i corda.

Burguera II: Va fer un desafiament a Oliva. Li treien dos aficionats i ell estava al rest. Anaven guanyant els aficionats 20 jocs per 5 i mon pare va acabar remuntant la partida. Va ser una partida molt èpica per la rivalitat entre Bellreguard-Oliva. És una partida que se m’ha quedat gravada.
 
- Pel que fa a la realitat de la pilota a Bellreguard, com podries analitzar-la?  Millor abans o millor ara? Quines són les coses que la van fer canviar i quines conseqüències van dur?
Burguera I: Millor abans... Ara no hi ha cap jugador professional de Bellreguard. Als anys 40 a Bellreguard hi havia jugadors destacats com Juanito del Casero, que va ser el millor que s’ha conegut jugant al trinquet de punter, de mitger i de rest... Entre d'altres, també estaven Salvador Torres, el punter Miguel el Patero o Carles el trinqueter del poble que en els anys 50 jugaven molt bé. També molts jugadors de segona que no van poder avançar per falta de partides i que es quedaren a meitat camí, com ara Carlos de la Concepció, Juanito Bataller, Vicent del Cine o el meu germà Pedro. Des que l’any 1984 Gandia tancara el trinquet per dalt perquè es puguera jugar els dies que plou i així tindre llum, van començar a fer dues partides i això va provocar que isqueren molts jugadors bons des d’eixe any fins al 2000, com els tres germans d’Oliva, Diego, Pepito i Carlos; Sanchis; Malonda II; Miguel de Costa; Morera; Francisquet, i altres que se m’han oblidat pel pas dels anys...

Burguera II: Abans hi havia més gent interessada en el trinquet perquè s’havia inaugurat i era una cosa nova... Gràcies a Richard, que ens obria les portes del trinquet, vam poder començar a jugar molts xiquets, però a l’edat de 16 i 17 anys molts xiquets es deixaven la pilota i només vam continuar uns pocs com Galan, Luis i jo.


Una de les parets del Bar Torres. Foto: Aficionats a la Pilota de Bellreguard.
 
- Si tingueres davant teu un jove pilotari del nostre poble o d'un altre que comença a practicar pilota, què li diries? Algun raonament motivador o anècdota que et marcara i que potser li servisca a ell/?
Burguera II: Primer de tot, que tinga molta paciència. En la pilota hi ha molts dies bons però també roïns perquè la gent influeix molt. Ka gent es juga diners per tu i, el dia que estàs mal, se't tira damunt i has de tindre molta fortalesa per a poder estar jugant i deixar els comentaris a banda, com en tots els esports. És un esport en què has d’estar molt bé físicament, ja que els pilotaris pateixen moltes lesions.
 
- Creus que el teu fill/pare és millor pilotari que tu? Per què?
Burguera I: Encara que crega que jugava millor que ell em sap mal dir-ho. Esta pregunta la poden analitzar millor els de fora, jo només crec que he sigut millor que ell perquè he jugat contra els millors de la meua època. He jugat contra el Roig del Grau, Pilar, Batiste, Antonio la Granja, Gorxa el pare...

Burguera II: Sí, ell ha jugat un nivell més superior que el que jugava jo, ha sigut més reconegut.
 
- En què sobreeixia a les seues partides? Colp, mentalitat, mans, joc de peus, esforç, força? Què sempre ha fet i has envejat per no ser capaç de fer-ho igual de bé.
Burguera I: Era un jugador molt tècnic que sabia pegar-li molt bé amb l’esquerra. Tenia bona raspada i sabia dirigir bé la pilota, la dominava prou bé, sabia tirar-la molt bé a la llotgeta.
 
- Què ens podeu dir del vostre Bar Torres. És un museu de culte a la pilota valenciana dels Burguera? Què significa per a la vostra família el món de la pilota?
Burguera I: Entre altres coses, com he dit abans, jo vivia al costat del trinquet i arran d’això vaig començar a jugar a pilota. L’any 1968 vaig començar a treballar al bar i ja em dedique més al negoci que a la pilota, ja que la pilota no em donava els suficients diners per a viure.

Burguera II: Tenim quadres de pilota exposats perquè ens agrada molt la pilota. La samarreta del nostre bar també porta el dibuix d’un pilotari. Els quadres dels pilotaris els va dur un mestre de Bellreguard que tenia afició a la fotografia per a exposar-los i poder vendre’ls i li’ls vaig acabar comprant jo. 
 
- Per què raspall i no altres modalitats? Penses que és important per a Bellreguard? Podríem dir que és un símbol del poble?
Burguera I: Al trinquet de Bellreguard es jugava més a raspall perquè no estava tapat per dalt. Les pilotes en aquella època eren molt cares i al trinqueter no li interessava jugar a escala i corda perquè s’escapaven moltes pilotes per dalt del trinqueter això s’ha jugat més a raspall. Escala i corda és una modalitat molt bonica però se sua menys que en el raspall. Una persona aficionada pot jugar a raspall i no a escola i corda. És per això que han eixit més jugadors de raspall en esta comarca.

Burguera II: Perquè ací s’ha jugat sempre al raspall. La gent de la Safor prefereix el raspall perquè és una modalitat més sanguinària que l’escala i corda. Hi ha partides d’escala i corda que es fan llargues encara que siga molt tècnic i molt bonic.


Els dos expilotaris, pare i fill, al Bar Torres juntament amb l'entrevistador. Foto: Aficionats a la Pilota de Bellreguard.
 
- Pel que fa a entrenaments, quins tipus d'escalfament feies i quants dies a la setmana entrenaves? Nombre de partides per setmana i categoria màxima.
Burguera I: Abans entrenàvem molt poc perquè no hi havia monitors i havies d’aprendre jugant amb altres xiquets en acabar les partides. Quan em vaig fer professional utilitzava les partides setmanals com a mode d’entrenament. Ara s’entrena la condició física que potencia molt la tècnica. Abans no hi havia escoles de tecnificació.
 
- Per què eixe nom? Palmarès i títols més especials?
Burguera I: Jo sóc Fernando Torres Burguera, però als cartells dels trinquets em deien Burguera perquè a un iaio meu li deien Burguera, la gent el coneixia per eixe nom i a mi em van posar Burguera també. Recorde un trofeu de falles l’any 1963. El 1964 vaig parar de jugar, ja que em vaig lesionar. Vaig tornar perquè Batiste va llogar un trinquet a Castelló de la Ribera i arran d’això vaig potenciar la braçada per baix, ja que no tenia molta força. Abans, com que no hi havia centres de tecnificació, t’havies de guanyar el mèrit jugant i que et veiera algun trinqueter perquè es fixaren en tu.

Burguera II: Burguera II no m’ho vaig posar jo. A mi em diuen Torres Pallarès. Mon pare, als cartells, era Burguera i, per això, em van posar Burguera II. Jo vaig guanyar trofeus del poble de festes. Als campionats de mancomunitat vaig jugar 3 finals i en vaig guanyar 2. Vaig jugar un torneig de la federació de professional formant part d’un trio i vam arribar fins a quarts de final. Del circuit jove vaig arribar a dos finals i en vaig guanyar una. Per a mi, el títol més especial és el de mancomunitat que vaig jugar amb Punxa a Bellreguard.
 
- Veus correcte que no es treballe com a contingut escolar i d'institut en els centres educatius del poble la nostra pilota valenciana? Joan el Zurdo ho va promoure farà un grapat d'anys, encara que malauradament la jubilació d'este va parar un procés de tradició del nostre esport. Pots dir-me alguna cosa sobre ell com a persona que estiga relacionada amb la pilota?
Burguera I: No em pareix bé que, tenint un trinquet entre l’escola i l’institut, no s’estudie ni es practique la pilota. Seria millor que hi haguera un professor com Joan el Zurdo que sí que ho promovia. Ell vivia molt prop del bar Escrivà, on hi havia un frontó construït l’any 1967 i jugava molt bé.


Lectures 3623 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaVeu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Agenda

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

publicitat


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


FACEBOOK

Opinions

publicitat


GALERIA PILOTAVEU

publicitat


COL·LABORADORS

publicitat


Institucions

amb la pilota