PilotaVeu


Dimarts, 16.5.2017 11:45h Raspall

La pilota a l’Alqueria d’Asnar: Elles també juguen


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vots)
carregant Carregant


   

Paula, Érika i Myriam amb Abril al trinquet del poble.
© Àgueda Vitoria




Etiquetes
Alqueria dAsnar, Raspall femeni
Àgueda Vitoria / l'Alqueria d'Asnar.

Quan anàvem a jugar al poliesportiu, solíem trobar a Benjamín pegant pilotaes al trinquet o exercitant-se al frontó. Ens acostàvem a ell i el copiàvem fent estiraments una estona; després optàvem pel futbol o la piscina: el trinquet era espai per a majors. Vint-i-cinc anys després, aplegue al trinquet i està ell pegant-li. Frega els huitanta anys però ningú no ho diria en veure'l allà descamisat, un colp darrere l'altre. Carmen, la seua dona, observa des de l’escala. Dani Vidal, el fill, és el principal culpable que la pilota continue viva a L’Alqueria d’Asnar (El Comtat) amb un club i una escola. Sense ell, molt probablement ens trobaríem en la mateixa situació que tants pobles veïns: trinquets infrautilitzats, trinquets abandonats i en runes, carrers per a jugar a pilota on només queda una plaqueta recordant el que un dia foren i un record llunyà en la memòria de la gent. La nissaga familiar continua i ara és Myriam, filla de Dani, néta de Benjamín, qui ha passat d’acompanyar el seu avi a veure partides a jugar-les: una jove promesa del raspall femení que fou pionera fa uns anys en la comarca, quan les xiquetes, senzillament, no jugaven a pilota.

Érika i Paula també formen part del Club de Pilota de L’Alqueria. Faltarà a la cita Laura, que no ha pogut vindre. Qui sí que assoma pel trinquet és Abril, vestida amb el xandall reglamentari del club tot i fer alguns anys que deixà de jugar. Junt a Myriam, van obrir camí en L’Alqueria. Però, com explica, s'ha de triar, i entre la música (Abril toca, entre altres, als grups de la comarca Arreu i Burumballa), els estudis universitaris i altres aficions, jugar a pilota –que no anar a veure pilota– li va quedar relegat a un segon plànol. Hi ha, però, cert orgull –i intuïm que certa nostàlgia– en el fet d'haver vingut vestida amb el xandall del club; un orgull i una nostàlgia que es confirmen a mesura que anem parlant. "Este estiu pegaré alguna manota per ahí", diu Abril.

Myriam va començar a jugar amb set o huit anys, a la temporada 2005/06, al mateix temps que començava a caminar l’Escola de Pilota de L’Alqueria. "Al principi sí que era estrany. Sa mare i jo ho parlàvem: com anem a apuntar-la si és la única? I jo pensava que de seguida s’ho deixaria, però no", explica Dani. Abril va començar a jugar també i intervé per a explicar que elles ho van tindre fàcil perquè es van apuntar al mateix temps tot el rogle d’amics. Això, diu, va ser fonamental, eixe comboi.  Les dos tenen pares aficionats a la pilota, però no creuen que l’afició familiar siga determinant per a a jugar; entre molts dels qui hui juguen en L’Alqueria, no hi havia una afició prèvia per l’esport. I, en alguns casos, com el d’Érika, eixa afició s’havia oblidat: el seu avi Enrique el Ràpid va ser jugador de pilota, però ella ho desconeixia fins que li ho va contar sa mare, precisament quan va començar a jugar. "A altres llocs hi ha mares que han començat a jugar als quaranta anys perquè jugaven els fills. Ací això no ha passat encara, però moltes vegades els pares van a veure jugar als fills i acaben aficionant-se a l’esport, encara que al principi no entenen res", conta Myriam.

Un moment de l'entrevista amb les jugadores. Fotografia: Àgueda Vitoria.

Elles han viscut amb naturalitat el fet de ser dones dins de l’esport de la pilota, però a altres semblava costar-los. "En Genovés no podien soportar-ho”, diu Abril recordant una partida que van anar a jugar allí. "I fa soles cinc anys, que no és tant de temps. Els sentava molt mal que els guanyàrem, o no ja que els guanyàrem, fer-los un quinze o no fer-nos-el ells", rememora. Dani també ho recorda: "Vam haver d’escoltar que deien als membres de l’altre equip la típica xarrada d'avi: ni contra xicones podeu. Dit amb menyspreu, menyspreu entre cometes... Bo, en realitat no era tan entre cometes".

El 2012, Myriam i Abril van començar a acumular victòries –aleshores encara junt a Bea, de Benimarfull, que fa uns anys també va deixar de jugar– i van quedar subcampiones del Campionat de Trios del 2012. Des d’aleshores, Myriam no ha deixat de fer créixer el seu palmarès i, des del 2014, Érika ve xafant fort i les dos acumulen no pocs títols. Veient-les jugar per separat, un no pot sinó pensar en com de lluny podrien aplegar juntes. Però, alguna cosa falla aleshores. "Som un desastre juntes", diu Érika. "Si jo jugue sola és la meua responsabilitat i si jugue amb alguna que no conec també em cresc... Però si jugue amb Myriam és com si la responsabilitat fóra tota seua", afirma. Benjamín apunta que els falta orgull, orgull per a defensar el nom del poble, però ràpidament Myriam diu que no és així. "A mi m’agrada jugar en nom del meu poble. Quan m’han dit que vaja a jugar per un altre lloc... Jo preferisc jugar en una categoria inferior i jugar amb el meu poble", comenta la campiona individual.

Preguntades per a quin trinquet els agradaria jugar o tornar a jugar, Érika no té cap dubte a assenyalar que al d’Oliva. "És un molt bon trinquet per a jugar a raspall”, afegeix Myriam. “M’agrada molt eixe trinquet. Però jugaria allí una partida en la que no m’estiguera jugant res, una partida només per a disfrutar". Del Trofeu de Falles de Raspall Femení, Myriam conta que l’experiència a Pelayo "va ser indescriptible, veure tanta gent allí... Jo mai havia jugat davant de tanta gent. I dius, ostres, ara que sí que ens estan promocionant més, que ja no són soles homes. Veus que la gent sí que es mou per anar a veure'ns, que sí que interessa".  En canvi, Érika i Paula semblen no acabar d’acostumar-se encara al públic. "Em vaig posar nerviosa només d’anar a Pelayo a acompanyar Myriam", diu Érika. “Jo no sé què fer quan m’aplaudeixen i m’entra molta vergonya", diu Paula.
 

Darrere de les entrevistades, Dani, entrenador i artífex del fet que la pilota continue al poble. Fotografia: Àgueda Vitoria.

Cap d’elles té idea de deixar-se prompte la pilota; volen seguir jugant a raspall. Quan Myriam diu que només s’ho deixaria en cas de lesió o si haguera d’anar-se’n a estudiar a l’estranger, Abril li diu que sempre podrà jugar a One Wall. I la cara de Myriam deixa clar que no li apanya. "És brut, no és com la pilota que és molt noble. No m’agraden les regles, la canxa; hi ha més contacte... No, no m’agrada", diu. En L’Alqueria, el raspall és el rei. "És molt més divertit, pots pegar per dalt i per baix, estan tots els colps de la pilota", continua Myriam mentre les altres ho confirmen amb el cap.

Pel moment, sembla que en L’Alqueria hi ha pilota per a llarg. Dani apunta al paper imprescindible que juga l’ajuntament del poble, però les quatre jugadores s’afanyen a reclamar que el trinquet és massa estret i que li calen algunes millores. Així i tot, saben que a molts pobles ben a prop, els trinquets es cauen a trossos sense remei ni jugadors. O pitjor encara: infraestructures noves veuen passar el temps sense que ningú els done cap ús. "Siga com siga, elles tenen molt de mèrit", assenyala Dani. Un mèrit gran. Per a cada partida que juguen han de desplaçar-se com a poc 200km, sempre cara a València. Durant l’any juguen 40-45 setmanes, pràcticament totes menys el mes d’agost i, així i tot, en agost també hi ha alguna cosa. "Són molts diners, molts quilòmetres i ningú t’ho reconeix", diu Myriam. "Ací estem, bo, jo ja no, però la gent que està hi està perquè els agrada molt. MOLT", diu Abril. I tot i que podríem passar-nos la vesprada parlant, deixe de preguntar perquè va sent hora que comencen a entrenar. I abandone el trinquet amb la certesa que a elles, la pilota, els agrada molt. Molt.


Lectures 5876 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de PilotaVeu es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.

Agenda

publicitat


COMPETICIONS

En joc

Competicions

Finalitzades

Butlletí

Subscriu-te

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

ràdio

PilotaVeu

publicitat


Enquesta

Qui creus que guanyarà el XXXI Campionat Individual de Raspall?


28%



4%



18%



12%



9%



2%



6%



2%



1%



1%



1%



6%



3%



4%



0%



1%




Vots 89 vots


Clubs

publicitat


Vídeos

publicitat


ENTITATS

amb la pilota

Mancomunitats

Trinquets

publicitat


Mitjans col·laboradors

TWITER

publicitat


Universitats

amb la pilota

Centres educatius

publicitat


FACEBOOK

Opinions

publicitat


GALERIA PILOTAVEU

publicitat


PARTICIPA

En PilotaVeu

publicitat


Entrevista

Vicent Molines: 'El relleu generacional està garantit'

Vicent Molines Seleccionador valencià de les categories inferiors

Vicent Molines: 'El relleu generacional està garantit'

COL·LABORADORS

Institucions

amb la pilota